Àvila, Barcelona, Colònia (Alemanya) i Turku (Finlàndia) són les quatre finalistes del Premi Ciutat Accessible (Access City Award), convocat per la Comissió Europea, enguany per primera vegada, amb l'objectiu de promocionar iniciatives per a la millora de l'accessibilitat a l'entorn urbà.
El lliurament del premi es farà el proper 2 de desembre, a Brussel·les, la vigília del Dia Internacional de la Discapacitat, el 3 de desembre.
Quina Comissió Europea és qui atorga el premi?
Si entrem a la web oficial de l' Acces City Award, trobarem que és la "Comisión de Empleo, Asuntos Sociales e Igualdad de Oportunidades", segons sembla. Estaria bé poder trobar a la mateixa web alguna informació específica de cadascuna de les ciutats finalistes.
Segurament, a qualsevol d'estes ciutats hi viuen persones que pensen que encara hi ha moltes coses a millorar, i és que les hi ha, però precisament per això és necessari i pot ser útil afavorir projectes i pràctiques que procuren treballar amb esta voluntat de millora.
Des de la pàgina web de l'Ajuntament de Barcelona, podem accedir al portal Barcelona Accessible, un portal que pretén ser l'espai virtual de referència sobre accessibilitat i persones amb discapacitat a Barcelona. Accessibilitat dels carrers i del transport i també a l'educació, a la participació, al treball, a la formació, a la cultura, al lleure, als esports... Fer ciutat accessible és suprimir barreres físiques, comunicatives o mentals per facilitar la vida al seu espai. Una fita en constant revisió que a Barcelona ha tingut com a protagonista clau les persones amb discapacitat i les seves associacions. Una pretensió que beneficia tothom i que ha de ser incorporada a la forma de viure la nostra ciutat.
Una de les últimes notícies publicades a Barcelona Accessible és la incorporació d'un dispositiu al servei de teleassistència per a facilitar l'accés al servei a persones amb discapacitat auditiva o dificultats de parla, mitjançant una pantalla tàctil. També hi ha previst incorporar, més endavant, algun sistema d'icones o pictogrames adreçat a les persones amb dificultats de lectura.
Entre altres informacions disponibles a la web, ens ha semblat interessant fer una ullada a la publicació Barcelona, una ciutat per a tothom, on hi ha un recull històric de les accions que s'han anat duent a terme en matèria d'accessibilitat, des de l'any 1799, quan es va cedir provisionalment una part del Saló de Cent com a aula educativa per a infants sords, fins al moment actual.
També resulten interessants altres recursos disponibles, com la Consulta d'equipaments i serveis a partir d'una adreça concreta, on podem saber si els recursos disponibles són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda o si, per contra, "no disposen de dades d'accessibilitat". Un bon recurs informatiu que imaginem que a poc a poc anirà completant-se.
A l'Ajuntament d'Àvila, compten amb una Concejalía de Accesibilidad. Un dels materials a què podem accedir és la Guía de Recursos Accesibles de la Ciudad de Ávila, amb informació d'allotjaments, restaurants, monuments, espais culturals, transports i altres adreces d'interès.
Especialment interessant ens ha semblat la Guía de Atención al Cliente - Atención Inclusiva, amb nombroses pautes recomanables a tenir en compte de cara a garantir una atenció respectuosa amb les persones, integradora-inclusiva, i normalitzadora de l'entorn i de l'atenció als usuaris, recomanacions que caldria difondre i promoure, perquè sovint no s'apliquen per falta de sensibilitat o per pur desconeixement.
No hem sabut trobar informació referent a l'accessibilitat a les ciutats de Colònia (a Alemanya) i de Turku (a Finlàndia).
En canvi, sí que hem trobat alguna altra informació de poblacions més properes que també treballen per millorar l'accessibilitat a Catalunya i a l'Estat espanyol, com les que participen a l' Observatori Europeu de Ciutats i Pobles per a Tothom.
Fa goig veure que alguna població de les Terres de l'Ebre s'ha adherit al projecte: Amposta. És una llàstima saber que és l'única que ho ha fet, de moment.
Seria bo intentar averiguar quines mesures s'estan desenvolupant en este sentit, tant a Amposta, com a Tortosa o en altres poblacions de les Terres de l'Ebre.
Ciutats com Lleida, en canvi, fa molt més temps que estan sensibilitzades en este aspecte i poden servir per a aprendre'n.
Ens ha sorprès trobar l'oferta cartogràfica que proporciona, per exemple, entre la qual hi ha un Plànol de Mobilitat, on podem localitzar les places d'aparcament reservades per a persones amb mobilitat reduïda.
També dins de l'Observatori de Ciutats i Pobles per a Tothom, el proper 21 de març de 2011, se celebrarà a Reus l'Assemblea de poblacions i entitats que formen part d'este organisme, i hi haurà una conferència i exposicions que tractaran el tema de la vivenda: "Aquí és on vull viure: les persones amb discapacitat i l'habitatge".
Acabem avui amb un vídeo que ens han enviat des de la Federació Ecom: La accesibilidad en nuestras calles, on es posa de manifest que una de les principals necessitats que tenim ara per a promoure un entorn accessible és la formació i la sensibilització, tant dels polítics com dels arquitectes i els tècnics que dissenyen i han de condicionar l'entorn on vivim com del conjunt de la societat, entenent que viure en un entorn accessible és un projecte "per a tothom" que a tots ens convé i a tots ens pot beneficiar en tots els aspectes, mentre que viure en entorns no accessibles, en canvi, a més de ser perjudicial, és una discriminació que no podem acceptar.
"La accesibilidad en nuestras calles" - TVE2
dimecres, 24 de novembre del 2010
dijous, 18 de novembre del 2010
cara i creu de l'accessibilitat a les Terres de l'Ebre
El Parc Natural del Delta de l'Ebre ha obtingut el Premi d'accessibilitat en espais naturals protegits 2010, concedit per l'Obra Social de Caja Madrid, pel projecte “Millora de l’accessibilitat en els equipaments d’ús públic del Parc Natural del Delta de l’Ebre”.
El passat mes de maig, la comarca de la Terra Alta inaugurava un tram adaptat de 5 quilòmetres de Via Verda, entre Bot i la Fontcalda, una iniciativa pionera a l'Estat i referent de turisme accessible (...), amb paviment tàctil i bandes rugoses al terra que diferencien els encreuaments de les entrades a punts foscos (...), paviments de pedra natural (que) indiquen que ens trobem en una àrea de descans (...), senyals per indicar la distància dels túnels i sis senyals més sobre els llocs d'interès que es poden visitar al llarg del passeig (que poden localitzar-se) mitjançant un relleu situat a la vorada (...), tres panells informatius amb llenguatge braile a les estacions de Bot, Prat de Comte i el santuari de la Fontcalda amb dades sobre el trajecte, les àrees de descans i els llocs d'interès, i tres panells més petits que indiquen la direcció just als accessos del tram de la Via Verda (...), i tres bicicletes adaptades, donades per l'entitat Sanitas, cedides a les empreses que es dediquen al lloguer de bicicletes. (Diari de Tarragona, 16/05/10)
Vos imagineu si també els carrers, les places, los espais públics i privats de l'entorn on vivim fossen accessibles?
De moment, hi ha molt per fer encara.
Fem una petita passejada pel barri de Ferreries, a Tortosa, per exemple?
Carrers de tota la vida, però també nous carrers, de recent construcció, inaccessibles per a persones amb mobilitat reduïda, amb cadires de rodes, amb cotxets de criatura, amb carrets de la compra, o amb dificultats per caminar...
I un exemple, o mal exemple claríssim, batalla que dura des de fa molts anys i que continua pendent de resoldre: l'accés a la piscina municipal, un accés impossible.
Quants anys fa que reclamem a l'Ajuntament de Tortosa que resolgue l'accés a la Piscina? Com pot ser que encara estiguem igual que fa tants anys?
Alguna cosa més haurem de fer.
Des d'ASIFTE, celebrem iniciatives com la del Parc Natural del Delta de l'Ebre, o la Via Verda de la Terra Alta i altres projectes que fan possible un entorn accessible per a tothom, i esperem que puguen servir per a sensibilitzar-nos més a tots, polítics i ciutadans, i animar-nos a continuar treballant.
Vos imagineu si també els carrers, les places, los espais públics i privats de l'entorn on vivim fossen accessibles?
De moment, hi ha molt per fer encara.
Fem una petita passejada pel barri de Ferreries, a Tortosa, per exemple?
Carrers de tota la vida, però també nous carrers, de recent construcció, inaccessibles per a persones amb mobilitat reduïda, amb cadires de rodes, amb cotxets de criatura, amb carrets de la compra, o amb dificultats per caminar...
I un exemple, o mal exemple claríssim, batalla que dura des de fa molts anys i que continua pendent de resoldre: l'accés a la piscina municipal, un accés impossible.
(encreuament C. Migdia i C. Hernán Cortés, barri de Ferreries, Tortosa, novembre 2010)
(encreuament C. Comerç i C. Migdia, barri de Ferreries, Tortosa, novembre 2010)
(C. Migdia, barri de Ferreries, Tortosa, novembre 2010)
(C. Migdia / C. Alberni, barri de Ferreries, Tortosa, novembre 2010)
(Rambla Catalunya, barri de Ferreries, Tortosa, novembre 2010)
(C. Pompeu Fabra, barri de Ferreries, Tortosa, novembre 2010)
(Piscina Municipal de Tortosa, Av. de l'Estadi, barri de Ferreries, Tortosa)
Quants anys fa que reclamem a l'Ajuntament de Tortosa que resolgue l'accés a la Piscina? Com pot ser que encara estiguem igual que fa tants anys?
Alguna cosa més haurem de fer.
Des d'ASIFTE, celebrem iniciatives com la del Parc Natural del Delta de l'Ebre, o la Via Verda de la Terra Alta i altres projectes que fan possible un entorn accessible per a tothom, i esperem que puguen servir per a sensibilitzar-nos més a tots, polítics i ciutadans, i animar-nos a continuar treballant.
II Jornades Síndrome d'Asperger Terres de l'Ebre
L'Associació Síndrome d'Asperger i Espectre Autista de les Terres de l'Ebre ha organitzat pel dissabte 27 de novembre al matí les II Jornades Síndrome d'Asperger Terres de l'Ebre.
L'acte serà presentat pels senyors Ismael Roldán, Director dels Serveis Territorials de Salut a les Terres de l’Ebre, Ferran Bel, alcalde de Tortosa, i el doctor Jaume Rosal, Cap de Secció del Servei de Pediatria de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, i el programa de les jornades tractarà els següents aspectes:
TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA EN L’ADOLESCÈNCIA I DIFICULTATS PSIQUIÀTRIQUES ASSOCIADESSra. Isabel Rueda, psiquiatra de la Unitat Específica del Trastorn del Desenvolupament (UETD) de l’Hospital Sant Joan de Déu;
TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA EN L’ADOLESCÈNCIA, INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA I CONSIDERACIONS SOBRE UN DIAGNÒSTIC TARDÀSra. Marta Maristany, psicòloga i coordinadora de la Unitat Específica del Trastorn del Desenvolupament (UETD) de l’Hospital Sant Joan de Déu;
LA TUTELA. QUAN ÉS EL MOMENT?Sr. Jordi Morató-Aragones Pàmies, membre de l’Associació Asperger de Catalunya. Magistrat Suplent del Tribunal Superior de Justicia i advocat no exercent.
També hi haurà un torn obert de paraules, i farà la cloenda el Sr. Adam Tomàs Roiget, Director dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutadania de les Terres de l’Ebre.
Les persones interessades, podeu assistir a la Sala d'Actes del Montepio de Conductors Sant Cristòfol, de Tortosa, a la Rambla Catalunya, 28-30, entre les 10.45 i les 14 h.
L'acte serà presentat pels senyors Ismael Roldán, Director dels Serveis Territorials de Salut a les Terres de l’Ebre, Ferran Bel, alcalde de Tortosa, i el doctor Jaume Rosal, Cap de Secció del Servei de Pediatria de l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta, i el programa de les jornades tractarà els següents aspectes:
TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA EN L’ADOLESCÈNCIA I DIFICULTATS PSIQUIÀTRIQUES ASSOCIADESSra. Isabel Rueda, psiquiatra de la Unitat Específica del Trastorn del Desenvolupament (UETD) de l’Hospital Sant Joan de Déu;
TRASTORN DE L’ESPECTRE AUTISTA EN L’ADOLESCÈNCIA, INTERVENCIÓ PSICOLÒGICA I CONSIDERACIONS SOBRE UN DIAGNÒSTIC TARDÀSra. Marta Maristany, psicòloga i coordinadora de la Unitat Específica del Trastorn del Desenvolupament (UETD) de l’Hospital Sant Joan de Déu;
LA TUTELA. QUAN ÉS EL MOMENT?Sr. Jordi Morató-Aragones Pàmies, membre de l’Associació Asperger de Catalunya. Magistrat Suplent del Tribunal Superior de Justicia i advocat no exercent.
També hi haurà un torn obert de paraules, i farà la cloenda el Sr. Adam Tomàs Roiget, Director dels Serveis Territorials d’Acció Social i Ciutadania de les Terres de l’Ebre.
Les persones interessades, podeu assistir a la Sala d'Actes del Montepio de Conductors Sant Cristòfol, de Tortosa, a la Rambla Catalunya, 28-30, entre les 10.45 i les 14 h.
dijous, 4 de novembre del 2010
StopGAP: una companyia de dansa integrada
Els propers 12, 13 i 14 de novembre, actuarà a Barcelona una de les millors companyies britàniques de dansa integrada, StopGAP, amb l'espectacle Trespass, al SAT! Teatre de Barcelona.
La companyia està integrada per cinc ballarins, dels quals una utilitza cadira de rodes i un altre té una discapacitat d'aprenentatge.
Valorem positivament el fet que el SAT! Teatre de Barcelona (de Sant Andreu) s'hagi compromès a programar companyies de dansa integrada que compten amb la participació de ballarins amb discapacitats físiques o psíquiques.
Horaris:
Divendres a les 21h
Dissabte a les 21.30h
Diumenge a les 18.30h
Preu de l'entrada: 14 €
(A la pàgina web de la federació DINCAT d'entitats amb persones amb discapacitat intel·lectual, trobareu la possibilitat d'obtenir un 50% de descompte per als usuaris d'entitats federades com la nostra, descarregant-vos una postal, o l'opció de fer una reserva de grup).
Adreça:
SAT! Teatre de Barcelona
C. de Neopàtria, 54
Parades de Metro: Fabra i Puig / Onze de Setembre
Aquí teniu una mostra de l'espectacle:
"Trespass" - Companyia de dansa integrada StopGAP
La companyia està integrada per cinc ballarins, dels quals una utilitza cadira de rodes i un altre té una discapacitat d'aprenentatge.
Valorem positivament el fet que el SAT! Teatre de Barcelona (de Sant Andreu) s'hagi compromès a programar companyies de dansa integrada que compten amb la participació de ballarins amb discapacitats físiques o psíquiques.
Horaris:
Divendres a les 21h
Dissabte a les 21.30h
Diumenge a les 18.30h
Preu de l'entrada: 14 €
(A la pàgina web de la federació DINCAT d'entitats amb persones amb discapacitat intel·lectual, trobareu la possibilitat d'obtenir un 50% de descompte per als usuaris d'entitats federades com la nostra, descarregant-vos una postal, o l'opció de fer una reserva de grup).
Adreça:
SAT! Teatre de Barcelona
C. de Neopàtria, 54
Parades de Metro: Fabra i Puig / Onze de Setembre
Aquí teniu una mostra de l'espectacle:
"Trespass" - Companyia de dansa integrada StopGAP
dilluns, 1 de novembre del 2010
3es Jornades del Voluntariat i Fira de la Solidaritat a Tortosa
El divendres 29 i el dissabte 30 d'octubre de 2010 s'han celebrat a Tortosa les 3es Jornades del Voluntariat, a la Biblioteca Marcel·lí Domingo, i la Fira de la Solidaritat, a la Plaça de l'Ajuntament, on hem participat diverses entitats sense ànim de lucre, associacions i ONG's, que treballem per la defensa de la igualtat social, la participació, la promoció del voluntariat i la defensa dels animals.
Les Jornades i la Fira estan organitzades per la Regidoria de Joventut de l'Ajuntament de Tortosa i per l'entitat juvenil Obre't Ebre, i ACISI va col·laborar en la dinamització de les Jornades.
Enguany, l'objectiu principal de les Jornades del Voluntariat ha estat afavorir el coneixement mutu entre les entitats, de cara a poder compartir necessitats, recursos i projectes.
Des de la nostra associació, ASIFTE, valorem molt positivament la col·laboració que hem mantingut amb entitats com Creu Roja Joventut (amb la participació de joves voluntaris de Creu Roja en sortides, festes, colònies per als xiquets i joves); com AMITE, l'Associació de Minusvàlids de les Terres de l'Ebre, amb qui compartim local i reivindicacions socials, especialment per a la millora de l'accessibilitat al carrer i als espais públics, i amb qui també vam col·laborar en la realització dels Tallers de Noves Tecnologies; o com l'Associació del Parkinson, amb qui vam poder compartir serveis especialitzats de fisioterapeutes i assistència domiciliària.
AMITE, per la seua banda, ja fa un temps que manté relació amb l'Associació Viu lo Reiki, una entitat que promou l'ensenyament-aprenentatge de Reiki i el voluntariat, com a instrument de creixement personal i de manteniment de la salut, i un dia a la setmana es troben al Centre Cívic de Roquetes.
Precisament, a partir d'estes Jornades i de la Fira de la Solidaritat, Viu lo Reiki ens ha ofert també a ASIFTE la possibilitat de fer-nos una xerrada informativa per a conèixer què és el Reiki i assisitir a les sessions que fan amb AMITE al nostre local. El dia de l'Assemblea d'ASIFTE, el proper 27 de novembre, parlarem d'esta nova oportunitat de col·laboració i concretarem la data de la xerrada informativa.
Altres entitats, com Obre't Ebre, Atzavara-Arrels, ACISI, dedicades a la integració social i la interculturalitat, o associacions de familiars i malalts com AFATE (Alzheimer), EMATE (Esclerosi Múltiple), l'Associació del Parkinson o la de persones afectades de Fibromiàlgia i Fatiga Crònica, van explicar també a les Jornades algunes de les activitats en les quals han participat conjuntament.
A les conclusions de les Jornades, van sorgir un parell de propostes amb esta voluntat d'aprofundir en el coneixement mutu i la col·laboració entre entitats. D'una banda, la creació d'una mena de portal a internet on poder trobar-nos totes les entitats i els projectes que fem, que facilités possibles col·laboracions, així com altres informacions o instruments d'interès (formatiu, activitats culturals i d'oci, notícies, enllaços, etcètera). I d'altra banda, la proposta de fer reunions o trobades periòdiques d'entitats, tres o quatre vegades a l'any, presencials, per tal d'afavorir el contacte directe entre les persones i la posada en comú de necessitats, recursos i projectes.
Ens els pròxims dies, els organitzadors de les Jornades ens enviaran a totes les entitats un resum de la sessió, per a després recollir la valoració que en fem des de cada associació respecte a les propostes.
A la Fira de la Solidaritat, dissabte, cada entitat disposàvem d'una parada on podíem exposar materials, fulletons, fotografies... Al matí, van haver Conta-contes, i a la tarde, un Recital Solidari, amb les actuacions de: Els gaiters de l’Aguilot, 4+, Okers, David Espinós, Eba, Maleantes, Country Sheriffes, Josep M. Bonet i Els Bandolers del Delta. A més, hi havia jocs a la plaça i inflables per als més petits.
Cada entitat podíem organitzar alguna activitat paral·lela. Des d'ASIFTE vam estar torrant castanyes i venent-les a 1 €, amb la idea que fossen els mateixos joves de l'associació qui preparessen les castanyes en paperines i qui les donessen a les persones interessades.
La veritat és que vam xalar i tot!
A continuació, les entitats que vam participar a la Fira de la Solidaritat, amb enllaços a les pàgines web, o blogs, o de facebook:
ACISI, Associació per la Cooperació, la Inserció Social i la Interculturalitat
AFCISQM, Associació d'Afectats de Fibromiàlgia, Fatiga Crònica i Sensibilitat Química Múltiple de les Terres de l'Ebre
AFATE, Associació de Familiars i Malalts d'Alzheimer de les Terres de l'Ebre
AMITE, Associació de Minusvàlids de les Terres de l'Ebre
ARCA (i aquí), Associació per al Refugi i Cura dels Animals
ASIFTE (i blog), Associació de Suport i Intervenció Familiar de les Terres de l'Ebre (Famílies amb infants i joves amb discapacitat)
ASPERGER, Associació Síndrome d'Asperger Terres de l'Ebre
Atzavara-Arrels (i blog), Associació per a la Cooperació entre Cultures i la Inserció de Persones amb risc d'Exclusió
Càritas Diocesana
Centre Ocupacional Verge de la Cinta
Creu Roja Joventut de Tortosa
Delegació de Missions del Bisbat de Tortosa
DELWENDE (ONG)
EMATE, Esclerosi Múltiple Associació de les Terres de l'Ebre
FRATER, Fraternitat Cristiana de Persones amb Discapacitat
Lliga Contra el Càncer Comarques de Tarragona i Terres de l'Ebre
Mans Unides (ONG)
NEPAL-AKI, Associació per a l'ajuda dels nens i nenes del Nepal
OBRE'T EBRE
PARKINSON Terres de l'Ebre
PROGAT Tortosa
Terres de l'Ebre amb el Poble Saharaui (facebook)
Tot Món, comerç just i consum responsable
Amics i Amigues de la UNESCO Tortosa
UNICEF
Fundació VICENT FERRER
VIU LO REIKI
dimarts, 26 d’octubre del 2010
targeta acreditativa de la discapacitat
La targeta acreditativa de la discapacitat permet acreditar de forma pràctica el reconeixement d'un grau de discapacitat igual o superior al 33%, sense la necessitat d'haver de sol·licitar i presentar un certificat en paper cada vegada, i ofereix alguns avantatges i beneficis, com la gratuïtat o importants descomptes en transport, activitats culturals, esportives, d'oci i de lleure.
Per a més informació, podeu consultar aquest enllaç: Avantatges vinculats a la targeta.
La targeta podem sol·licitar-la les persones amb discapacitat o les seues representants legals, en qualsevol moment (no hi ha terminis de presentació), i no és necessari adjuntar documentació ni comporta cap taxa.
Els requisits per sol·licitar-la són: tenir reconegut i vigent un grau de discapacitat de 33% o més; residir habitualment a Catalunya; i tenir vigent DNI o NIE, menors d'edat inclosos.
Les sol·licituds cal presentar-les a les Oficines d'Acció Ciutadana o als Punts d'Atenció Ciutadana del Departament de la Generalitat de Catalunya:
Tortosa
C. Tarragona, 7-9
Móra d'Ebre
Horari d'atenció: de dilluns a divendres, de 8.30 a 14h i dimarts, de 16.30 a 18h.
formulari de sol·licitud en pdf (per a emplenar-lo manualment)
formulari de sol·licitud en doc (per a emplenar-lo amb l'ordinador)
Tortosa
C. Tarragona, 7-9
977 58 03 69
Sant Carles de la Ràpita
C. Arenal, s/n
977 74 24 04
977 74 24 04
Móra d'Ebre
C. Bonaire, 37
977 40 28 34
Horari d'atenció: de dilluns a divendres, de 8.30 a 14h i dimarts, de 16.30 a 18h.
formulari de sol·licitud en doc (per a emplenar-lo amb l'ordinador)
dissabte, 11 de setembre del 2010
www.ecomlab.cat, un bon recurs de sensibilització
La Federació ECOM (moviment d'associacions de persones amb discapacitat física) ha creat recentment el portal d’internet http://www.ecomlab.cat, una eina interactiva, educativa i lúdica, amb l'objectiu de "sensibilitzar els infants i adolescents sobre discapacitat".
Ara, a més, incorpora un dossier pedagògic i ofereix a les escoles l'oportunitat de fer un Taller "Laboratori d'experimentació sobre discapacitat", en el qual dos professionals de la Federació Ecom presenten el portal i el seu funcionament dins l’aula d’informàtica de l'escola, mentre els alumnes poden anar seguint les explicacions, navegant per la pàgina web, per a després completar l'activitat amb altres tallers, a escollir entre el ventall d'activitats que trobem dins el portal http://www.ecomlab.cat/, que permeten experimentar directament amb la discapacitat.
Per a començar, l'ecomlab ens ofereix dos possibilitats de navegació:
- Si decidim navegar amb les fletxes, podem moure'ns per la pàgina (amunt, avall, a la dreta o a l'esquerra), sense necessitat de veure la pantalla, mentre una veu ens va indicant les diverses possibilitats que tenim. (D'aquesta veu ne diuen "funció de locució", i dels sons que sentim cada vegada que ens movem amb les fletxes i canviem d'apartat o de peça, o que ens avisen quan no podem anar més enllà, "sons d'interfície".)
- Si decidim navegar amb el ratolí, podem moure'ns per la pantalla desplaçant el ratolí i prement el clic, i, en cas de voler augmentar el tamany de la imatge, tenim l'opció d'activar la funció del "zoom".
Una vegada a dins, podem descobrir...
"Gent sorprenent": una galeria de persones i personatges amb diferents discapacitats, reconegudes per allò que fan, en literatura, ciència, pintura, música...
Un "Top 10", amb exemples d'alguns objectes "ben pensats" i altres de "mal dissenyats", que ens fan reflexionar sobre com el disseny de les coses pot facilitar o dificultar la utilització que en fem.
Una proposta de curiosos reptes, "posa't a prova", com fer un entrepà amb una sola mà, desxifrar un missatge escrit amb el llenguatge braille, parar la taula mentre estem sobre una cadira amb rodes, pintar amb els peus, vestir-se o menjar amb els ulls tapats, i d'altres.
"El gran test", amb preguntes i respostes sobre discapacitat, i alguns experiments a la "web al revés", per aprendre els diferents recursos tecnològics que podem utilitzar en aquest portal.
Podem jugar, i conèixer de més a prop, esports com el bàsquet adaptat sobre cadira de rodes, i la bòccia.
A l'apartat aprendre, hi trobem els dossiers pedagògics, amb quaderns d'activitats per a treballar la discapacitat amb els alumnes, dinàmiques de coneixement personal i grupal a partir dels vídeos d'Ecomlab, i tot un ventall de recursos (portals d'internet, jocs i vídeos on-line, cinema i literatura infantil i juvenil relacionada amb discapacitat).
Des de la nostra associació, ASIFTE, pensem que estaria molt bé poder portar aquest Taller a les escoles. Donarem a conèixer el projecte... i esperem que s'animen!
Per a més informació sobre el portal o concretar la presentació d’aquest taller a les vostres aules, podeu contactar amb la Federació Ecom al telèfon
93 451 55 50, o bé per correu electrònic a
lleureiesport@ecom.cat.
Presentació Ecomlab
Ara, a més, incorpora un dossier pedagògic i ofereix a les escoles l'oportunitat de fer un Taller "Laboratori d'experimentació sobre discapacitat", en el qual dos professionals de la Federació Ecom presenten el portal i el seu funcionament dins l’aula d’informàtica de l'escola, mentre els alumnes poden anar seguint les explicacions, navegant per la pàgina web, per a després completar l'activitat amb altres tallers, a escollir entre el ventall d'activitats que trobem dins el portal http://www.ecomlab.cat/, que permeten experimentar directament amb la discapacitat.
Per a començar, l'ecomlab ens ofereix dos possibilitats de navegació:
- Si decidim navegar amb les fletxes, podem moure'ns per la pàgina (amunt, avall, a la dreta o a l'esquerra), sense necessitat de veure la pantalla, mentre una veu ens va indicant les diverses possibilitats que tenim. (D'aquesta veu ne diuen "funció de locució", i dels sons que sentim cada vegada que ens movem amb les fletxes i canviem d'apartat o de peça, o que ens avisen quan no podem anar més enllà, "sons d'interfície".)
- Si decidim navegar amb el ratolí, podem moure'ns per la pantalla desplaçant el ratolí i prement el clic, i, en cas de voler augmentar el tamany de la imatge, tenim l'opció d'activar la funció del "zoom".
Una vegada a dins, podem descobrir...
"Gent sorprenent": una galeria de persones i personatges amb diferents discapacitats, reconegudes per allò que fan, en literatura, ciència, pintura, música...
Un "Top 10", amb exemples d'alguns objectes "ben pensats" i altres de "mal dissenyats", que ens fan reflexionar sobre com el disseny de les coses pot facilitar o dificultar la utilització que en fem.
Una proposta de curiosos reptes, "posa't a prova", com fer un entrepà amb una sola mà, desxifrar un missatge escrit amb el llenguatge braille, parar la taula mentre estem sobre una cadira amb rodes, pintar amb els peus, vestir-se o menjar amb els ulls tapats, i d'altres.
"El gran test", amb preguntes i respostes sobre discapacitat, i alguns experiments a la "web al revés", per aprendre els diferents recursos tecnològics que podem utilitzar en aquest portal.
Podem jugar, i conèixer de més a prop, esports com el bàsquet adaptat sobre cadira de rodes, i la bòccia.
A l'apartat aprendre, hi trobem els dossiers pedagògics, amb quaderns d'activitats per a treballar la discapacitat amb els alumnes, dinàmiques de coneixement personal i grupal a partir dels vídeos d'Ecomlab, i tot un ventall de recursos (portals d'internet, jocs i vídeos on-line, cinema i literatura infantil i juvenil relacionada amb discapacitat).
Des de la nostra associació, ASIFTE, pensem que estaria molt bé poder portar aquest Taller a les escoles. Donarem a conèixer el projecte... i esperem que s'animen!
Per a més informació sobre el portal o concretar la presentació d’aquest taller a les vostres aules, podeu contactar amb la Federació Ecom al telèfon
93 451 55 50, o bé per correu electrònic a
lleureiesport@ecom.cat.
Presentació Ecomlab
diumenge, 1 d’agost del 2010
moviment, tacte, carícia... so i música
"Jornadas de Danza Interactiva" - http://www.fundacionmusicabierta.org/
El "Proyecto de interactividad física" de la Fundación Música Abierta desenvolupa la possibilitat d'utilitzar el moviment del cos per a produir estímuls sonors i musicals.
Mitjançant diferents instruments, com càmeres de vídeo, sensors del moviment o sensors del tacte, podem arribar a produir sons, i música, a partir del moviment del cos i també mitjançant la transmissió de petits corrents elèctrics en el contacte físic entre dos persones.
Una iniciativa força interessant que donen a conèixer en jornades de dansa interactiva per a explicar el projecte a diferents professionals que treballen amb persones amb discapacitat.
Vos agradaria descobrir esta nova manera de "sentir" el so i la música que podem fer amb un sol moviment, amb un gest, amb una carícia?
diumenge, 25 d’abril del 2010
Activitat d'interès: "Endavant! Et toca a tu! Corre pel Parkinson"
Jornada dedicada a la sensibilització de la malaltia del Parkinson.
Activitats esportives, lúdiques i de sensibilització per la malaltia del Parkinson (curses de relleus en atletisme, ciclisme, rem, conta-contes, rostida popular, xocolatada, actuacions musicals...)
Dia: diumenge 25 abril 2010
Hora: de 10h a 14h
Lloc: Parc Municipal Teodor González de Tortosa
Organitza: Associació Parkinson Terres de l'Ebre
Activitats esportives, lúdiques i de sensibilització per la malaltia del Parkinson (curses de relleus en atletisme, ciclisme, rem, conta-contes, rostida popular, xocolatada, actuacions musicals...)
Dia: diumenge 25 abril 2010
Hora: de 10h a 14h
Lloc: Parc Municipal Teodor González de Tortosa
Organitza: Associació Parkinson Terres de l'Ebre
divendres, 5 de febrer del 2010
Experiències d'oci inclusiu
Avui hem trobat un document àudiovisual que parla d'oci inclusiu: la possibilitat de participar en activitats i espais d'oci de la comunitat, aprofitant els recursos i l'oferta existent, buscant els suports necessaris quan cal, en lloc de fer-ho en activitats específicament organitzades per a persones amb discapacitat.
"El cielo era el techo (Ocio para todos y para cada uno)" és un vídeo promogut per la FEAPS, Confederación española de organizaciones en favor de las personas con retraso mental.
La mateixa Confederació explica en un article del 2 de gener de 2010, Por un ocio inclusivo de las personas con discapacidad intelectual, que segons una enquesta realitzada l'any 2007, la mayor parte de las entidades se limita a realizar programas de ocio específicos sin trabajar el entorno comunitario, i afegeix que FEAPS ha constatado que la práctica de las entidades no siempre coinciden con los principios y valores de FEAPS, ni están orientados a la persona y a la inclusión.
Certament, sovint les famílies i també les entitats busquem o organitzem activitats especfíques per a que puguen participar-hi persones amb discapacitat. Això moltes vegades és així després d'haver intentat la inclusió i d'haver topat amb diferents obstacles, impediments i dificultats.
Què fa que una activitat pugue ser inclusiva o no ser-ho? En bona part, la predisposició de les persones implicades: professionals, responsables de les entitats o de les activitats, i també les mateixes famílies i les persones amb discapacitat.
Quines activitats d'oci coneixem? En quines activitats d'oci participen els nostres fills? Quines són "inclusives" i quines dificulten o no permeten la "inclusió"? Quins recursos coneixem i quins utilitzem per a facilitar la inclusió? Volem "activitats inclusives"? Ne volem d'específiques? Per què? Què ens aporten unes i altres?
Estaria bé poder contrastar les experiències que apareixen en este vídeo amb les experiències que hem viscut i vivim cadascú de natros, individualment i com a grup. I reflexionar un poquet...
Què vos sembla si mirem i escoltem "el cielo era el techo" i en parlem entre tots?
"El cielo era el techo (Ocio para todos y para cada uno)
FEAPS Confederación española de organizaciones en favor de las personas con retraso mental
http://ociofeaps.blogspot.com/
"El cielo era el techo (Ocio para todos y para cada uno)" és un vídeo promogut per la FEAPS, Confederación española de organizaciones en favor de las personas con retraso mental.
La mateixa Confederació explica en un article del 2 de gener de 2010, Por un ocio inclusivo de las personas con discapacidad intelectual, que segons una enquesta realitzada l'any 2007, la mayor parte de las entidades se limita a realizar programas de ocio específicos sin trabajar el entorno comunitario, i afegeix que FEAPS ha constatado que la práctica de las entidades no siempre coinciden con los principios y valores de FEAPS, ni están orientados a la persona y a la inclusión.
Certament, sovint les famílies i també les entitats busquem o organitzem activitats especfíques per a que puguen participar-hi persones amb discapacitat. Això moltes vegades és així després d'haver intentat la inclusió i d'haver topat amb diferents obstacles, impediments i dificultats.
Què fa que una activitat pugue ser inclusiva o no ser-ho? En bona part, la predisposició de les persones implicades: professionals, responsables de les entitats o de les activitats, i també les mateixes famílies i les persones amb discapacitat.
Quines activitats d'oci coneixem? En quines activitats d'oci participen els nostres fills? Quines són "inclusives" i quines dificulten o no permeten la "inclusió"? Quins recursos coneixem i quins utilitzem per a facilitar la inclusió? Volem "activitats inclusives"? Ne volem d'específiques? Per què? Què ens aporten unes i altres?
Estaria bé poder contrastar les experiències que apareixen en este vídeo amb les experiències que hem viscut i vivim cadascú de natros, individualment i com a grup. I reflexionar un poquet...
Què vos sembla si mirem i escoltem "el cielo era el techo" i en parlem entre tots?
"El cielo era el techo (Ocio para todos y para cada uno)
FEAPS Confederación española de organizaciones en favor de las personas con retraso mental
http://ociofeaps.blogspot.com/
dijous, 4 de febrer del 2010
Una iniciativa interessant: discapacitat.blogspot.com i diversitat funcional
Avui volem fer una visita a un blog amic, fet aquí a les Terres de l'Ebre, que hem conegut recentment i en el qual podem trobar coses molt interessants: http://www.discapacitat.blogspot.com/: un blog destinat a difondre i assessorar sobre les noves tecnologies de la comunicació i la informació per a les persones amb discapacitat i/o amb necessitats educatives especials.
És estimulant trobar una iniciativa així aquí mateix, a casa nostra, impulsada per persones que coneixen bé tant l'àmbit de la informàtica, la comunicació i les noves tecnologies com la realitat de les persones amb diferents discapacitats, les necessitats educatives especials i les maltalties mentals.
Pedro Cabanes i Carlos Garcia, creadors del blog, tenen a més una empresa, Diversitat Funcional SL, dedicada a facilitar l'autonomia i la independència de les persones amb discapacitat i de la gent gran (persones amb diversitat funcional) a través de la implantació de productes de suport de base tecnològica i l’adaptació i control de l’entorn per al desenvolupament de les activitats de la vida diària.
Des d'ASIFTE, ens agradaria poder conèixer millor els projectes que estan portant a terme, aprendre dels coneixements i l'experiència que tenen, i col·laborar conjuntament de cara a buscar solucions a situacions concretes de la vida quotidiana per a millorar l'autonomia i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, de les famílies i en general de l'entorn on vivim.
De moment, vos convidem a fer una passejada pel seu blog, on trobem articles que ens expliquen innovacions tecnològiques, adaptacions d'aparells, projectes d'investigació i aplicacions diverses, amb la finalitat d'afavorir l'autonomia personal, fent ús de les noves tecnologies. Per exemple, adaptacions per a l'ús de l'ordinador, de programes informàtics o de joguines i videojocs,dissenyats especialment per a persones amb diferents discapacitats (físiques, sensorials i intel·lectuals), a la llar, a l'entorn de treball, en activitats educatives, en activitats d'oci...
També hi ha enllaços a les diferents associacions de persones amb discapacitat i/o malalties mentals de les Terres de l'Ebre, enllaços relacionats amb la dependència i la valoració del grau de disminució, incentius per a la contractació laboral de persones amb discapacitat, recursos educatius, guies, ajuts, informació sobre accessibilitat a internet i altres pàgines recomanades.
Avui, sense anar més lluny, han publicat un article que presenta un ratolí (mouse) per al peu, una altra forma de desplaçar-se per la pantalla de l'ordinador, un invent ideat per Sergio Ruau i Antonio Sacco.
"mouse para pie"
És estimulant trobar una iniciativa així aquí mateix, a casa nostra, impulsada per persones que coneixen bé tant l'àmbit de la informàtica, la comunicació i les noves tecnologies com la realitat de les persones amb diferents discapacitats, les necessitats educatives especials i les maltalties mentals.
Pedro Cabanes i Carlos Garcia, creadors del blog, tenen a més una empresa, Diversitat Funcional SL, dedicada a facilitar l'autonomia i la independència de les persones amb discapacitat i de la gent gran (persones amb diversitat funcional) a través de la implantació de productes de suport de base tecnològica i l’adaptació i control de l’entorn per al desenvolupament de les activitats de la vida diària.
Des d'ASIFTE, ens agradaria poder conèixer millor els projectes que estan portant a terme, aprendre dels coneixements i l'experiència que tenen, i col·laborar conjuntament de cara a buscar solucions a situacions concretes de la vida quotidiana per a millorar l'autonomia i la qualitat de vida de les persones amb discapacitat, de les famílies i en general de l'entorn on vivim.
De moment, vos convidem a fer una passejada pel seu blog, on trobem articles que ens expliquen innovacions tecnològiques, adaptacions d'aparells, projectes d'investigació i aplicacions diverses, amb la finalitat d'afavorir l'autonomia personal, fent ús de les noves tecnologies. Per exemple, adaptacions per a l'ús de l'ordinador, de programes informàtics o de joguines i videojocs,dissenyats especialment per a persones amb diferents discapacitats (físiques, sensorials i intel·lectuals), a la llar, a l'entorn de treball, en activitats educatives, en activitats d'oci...
També hi ha enllaços a les diferents associacions de persones amb discapacitat i/o malalties mentals de les Terres de l'Ebre, enllaços relacionats amb la dependència i la valoració del grau de disminució, incentius per a la contractació laboral de persones amb discapacitat, recursos educatius, guies, ajuts, informació sobre accessibilitat a internet i altres pàgines recomanades.
Avui, sense anar més lluny, han publicat un article que presenta un ratolí (mouse) per al peu, una altra forma de desplaçar-se per la pantalla de l'ordinador, un invent ideat per Sergio Ruau i Antonio Sacco.
"mouse para pie"
diumenge, 31 de gener del 2010
Xerrada: "L'autodeterminació"
"L'autodeterminació"
A càrrec de: M. Dolors Sabater i Puig
Data: dimecres, 10 febrer 2010
Hora: 19 h
Lloc: Auditori Felip Pedrell, Tortosa
L'Escola Verge de la Cinta (Tortosa) i el Col·legi l'Àngel de l'entitat APASA (Amposta), conjuntament amb la Federació Apps, pro persones amb discapacitat intel·lectual, han organitzat per al proper dia 10 de febrer, a les 7 de la tarde, una xerrada per tractar "L'autodeterminació", la capacitat de decidir per un mateix, considerada com una dimensió bàsica en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual.
M. Dolors Sabater i Puig és pedagoga i té experiència en el camp de les persones amb discapacitat des de diferents vessants. Germana d'una persona amb discapacitat, membre de la comissió de germans a l'Associació ASPANIN, de Badalona, i formadora de famílies, ha impartit tallers per a mares i pares i tallers de germans. Ha treballat en un centre especial de profunds i de mestra d'Educació Especial per a la integració en una escola de primària i secundària. També ha fet de monitora de lleure, voluntària.
Pensem que pot ser molt interessant escoltar-la i vos animem a assistir a la xerrada.
De moment, plantegem algunes preguntes per anar-hi pensant...:
Des de l'experiència personal de cada família, com vivim la capacitat d'autodeterminació?
Com ho veiem les mares i els pares? Volem que els nostres fills i filles puguen decidir per ells mateixos en els diferents àmbits de la vida quotidiana? Pensem que poden fer-ho? Tenim alguna por, resistència o desconfiança? Sabem què volen, què els agrada, què els molesta...? Ho respectem? Intentem afavorir que ells mateixos puguen decidir, o decidim natros per ells?
En quines situacions de la vida quotidiana i de quina manera tenim en compte la seua voluntat i els seus interessos? Amb quines contradiccions ens trobem? Què passa quan no volen fer allò que natros voldríem que fessen o pensem que els convindria fer? Què passa quan fan o volen fer coses que a natros no ens semblen bé o que pensem que no haurien de fer? Com ens sentim? Com pensem que es senten ells?
Les persones amb discapacitat, com vivim la capacitat d'autodeterminació? De quina manera intentem expressar les nostres necessitats i interessos? Amb quines facilitats i dificultats ens trobem? Ens sentim compreses? Ens sentim prou respectades? Quan expressem allò que volem, quines reaccions tenen les persones que ens envolten? Com vivim el fet que altres persones prenguen decisions que ens afecten directament?
Enllaços d'interès:
A la web de la Federació Apps, trobem diversos documents en relació a autodeterminació, com algunes experiències fetes per grups d'autogestors (grups de persones amb discapacitat que posen de manifest necessitats i interessos en relació al treball, la vivenda, la família, les relacions personals...).
També a la Federació Ecom, hi ha un enllaç interessant dintre de l'àmbit d'actuació "vida independent": el Projecte Pilot d'Assistent Personal, iniciat l'any 2007, el qual ofereix a la persona discapacitada el suport d'un professional que pugue facilitar-li la realització de totes aquelles activitats que faria en absència de limitacions funcionals, sent la persona amb discapacitat qui decideix quan, com i en quines activitats (higiene personal, ajuda domèstica, acompanyament a la feina, als estudis, a activitats d'oci o altres) vol fer ús d'aquesta assistència.
A càrrec de: M. Dolors Sabater i Puig
Data: dimecres, 10 febrer 2010
Hora: 19 h
Lloc: Auditori Felip Pedrell, Tortosa
L'Escola Verge de la Cinta (Tortosa) i el Col·legi l'Àngel de l'entitat APASA (Amposta), conjuntament amb la Federació Apps, pro persones amb discapacitat intel·lectual, han organitzat per al proper dia 10 de febrer, a les 7 de la tarde, una xerrada per tractar "L'autodeterminació", la capacitat de decidir per un mateix, considerada com una dimensió bàsica en la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual.
M. Dolors Sabater i Puig és pedagoga i té experiència en el camp de les persones amb discapacitat des de diferents vessants. Germana d'una persona amb discapacitat, membre de la comissió de germans a l'Associació ASPANIN, de Badalona, i formadora de famílies, ha impartit tallers per a mares i pares i tallers de germans. Ha treballat en un centre especial de profunds i de mestra d'Educació Especial per a la integració en una escola de primària i secundària. També ha fet de monitora de lleure, voluntària.
Pensem que pot ser molt interessant escoltar-la i vos animem a assistir a la xerrada.
De moment, plantegem algunes preguntes per anar-hi pensant...:
Des de l'experiència personal de cada família, com vivim la capacitat d'autodeterminació?
Com ho veiem les mares i els pares? Volem que els nostres fills i filles puguen decidir per ells mateixos en els diferents àmbits de la vida quotidiana? Pensem que poden fer-ho? Tenim alguna por, resistència o desconfiança? Sabem què volen, què els agrada, què els molesta...? Ho respectem? Intentem afavorir que ells mateixos puguen decidir, o decidim natros per ells?
En quines situacions de la vida quotidiana i de quina manera tenim en compte la seua voluntat i els seus interessos? Amb quines contradiccions ens trobem? Què passa quan no volen fer allò que natros voldríem que fessen o pensem que els convindria fer? Què passa quan fan o volen fer coses que a natros no ens semblen bé o que pensem que no haurien de fer? Com ens sentim? Com pensem que es senten ells?
Les persones amb discapacitat, com vivim la capacitat d'autodeterminació? De quina manera intentem expressar les nostres necessitats i interessos? Amb quines facilitats i dificultats ens trobem? Ens sentim compreses? Ens sentim prou respectades? Quan expressem allò que volem, quines reaccions tenen les persones que ens envolten? Com vivim el fet que altres persones prenguen decisions que ens afecten directament?
Enllaços d'interès:
A la web de la Federació Apps, trobem diversos documents en relació a autodeterminació, com algunes experiències fetes per grups d'autogestors (grups de persones amb discapacitat que posen de manifest necessitats i interessos en relació al treball, la vivenda, la família, les relacions personals...).
També a la Federació Ecom, hi ha un enllaç interessant dintre de l'àmbit d'actuació "vida independent": el Projecte Pilot d'Assistent Personal, iniciat l'any 2007, el qual ofereix a la persona discapacitada el suport d'un professional que pugue facilitar-li la realització de totes aquelles activitats que faria en absència de limitacions funcionals, sent la persona amb discapacitat qui decideix quan, com i en quines activitats (higiene personal, ajuda domèstica, acompanyament a la feina, als estudis, a activitats d'oci o altres) vol fer ús d'aquesta assistència.
divendres, 29 de gener del 2010
Gronxador per a persones amb cadira de rodes
Han trobat la manera que poguéssem gronxar-nos de forma autònoma assentats a la cadira de rodes.
L'inventor del gronxador és Josep Font, qui ha ideat un sistema d'arnesos que permet a la persona lligar la cadira al gronxador, elevar-la lleugerament i gronxar-se amb una corda, sense necessitat que ningú l'estigue empenyent.
L'empresa que ho comercialitza és Handycat. De moment, n'hi ha un al centre Marinada per a persones amb gran discapacitat, a Reus.
"los discapacitados también podrán columpiarse con total autonomía"
(hem rebut la notícia, publicada a itb.com, per mitjà del recull de premsa que ens envia diàriament la Federació Ecom)
L'inventor del gronxador és Josep Font, qui ha ideat un sistema d'arnesos que permet a la persona lligar la cadira al gronxador, elevar-la lleugerament i gronxar-se amb una corda, sense necessitat que ningú l'estigue empenyent.
L'empresa que ho comercialitza és Handycat. De moment, n'hi ha un al centre Marinada per a persones amb gran discapacitat, a Reus.
"los discapacitados también podrán columpiarse con total autonomía"
(hem rebut la notícia, publicada a itb.com, per mitjà del recull de premsa que ens envia diàriament la Federació Ecom)
dijous, 28 de gener del 2010
Colònies a Xerta, novembre 2009
Els dies 27, 28 i 29 de novembre de 2009, xiquets, xiquetes i joves d'ASIFTE, amb un grup de monitores, van passar el cap de setmana de COLÒNIES A XERTA, a l'Alberg Assut.
Ja era la segona vegada que hi eren, perquè també va ser a Xerta on vam organitzar les primeres colònies d'ASIFTE, a l'estiu de 2008, i com l'experiència va anar molt bé, vam voler repetir!
L'Alberg Assut és dins al poble de Xerta, molt a prop de la Via Verda. És un edifici de planta baixa, amb 46 places, molt acollidor i totalment adaptat per a persones amb discapacitat. Les persones que ho porten han sigut molt amables amb natros des del primer dia.
Aquí teniu l'adreça de la seua pàgina web:
Les colònies són una molt bona oportunitat per als joves de passar uns dies junts i compartir experiències, sense la família, fora de casa, de l'escola i de les rutines quotidianes. Tenen així la possibilitat de conèixer altres llocs i paisatges, altres persones, fer activitats en grup, d'oci i de coneixement i utilització de l'entorn, afavorint també les relacions entre ells, la seua curiositat i la participació.
També per als familiars són una bona oportunitat per a disposar d'un temps sense ells. Hi ha mares i pares que fins ara han tingut poques o cap oportunitat així, per circumstàncies familiars, per por a deixar els fills amb algú diferent o no saber amb qui (per dificultats a l'hora de trobar persones que puguen fer-se'n càrrec durant uns dies, de vegades fins i tot durant unes hores), per temor a que pugue passar-los alguna cosa i no ser-hi a prop...
Però és possible fer-ho, i amb la tranquil·litat de saber que estan amb bona companyia i ben atesos.
Los xiquets i els joves necessiten i poden viure més enllà de l'entorn familiar. Amb activitats així, van aprenent a ser més autònoms i a tenir cura d'ells mateixos. També a relacionar-se amb els altres i a conèixer l'entorn i les possibilitats que ens oferix... i a la vegada prendre consciència de les mancances que hi troben, i poder a partir de la seua pròpia experiència buscar alternatives o formes de millorar-lo.
Volem agrair a les monitores la seua dedicació i la confiança que sentim quan estan amb els nostres fills.
dimecres, 27 de gener del 2010
Transport adaptat per als alumnes d'escolarització compartida
El dia 4 de gener de 2010, enmig de les vacances escolars de Nadal, vam rebre una carta certificada del Consell Comarcal del Baix Ebre anunciant la supressió del Servei de Transport Adaptat per als alumnes de Tortosa amb escolarització compartida, el servei de furgoneta que trasllada els xiquets des del centre d’educació especial Verge de la Cinta, on van al matí, fins als centres ordinaris, on van a la tarde.
La mateixa carta recordava que:
l’Associació va signar amb el Consell Comarcal, en data 24 d’octubre de 2007, un conveni de col·laboració per a la realització del transport adaptat dels menors que necessiten com a millor opció l’escolarització compartida entre dos centres, l’especial i l’ordinari.
Aquest conveni especificava que les despeses anirien a càrrec del Consell Comarcal i que la durada seria indefinida i prorrogable cada nou curs.
La carta informava que el Consell Comarcal no pot continuar prestant aquest servei, considerant que és a l'Ajuntament a qui correspon oferir aquest transport adaptat, per tractar-se de xiquets residents a Tortosa, si bé això ha estat així des del mateix moment en què es va signar el conveni l'any 2004.
I anunciava que a partir del dia 8 de gener de 2010, data en què es van reiniciar les classes, el Consell Comarcal deixaria de prestar el servei.
Efectivament, el dia 8 de gener, el servei de transport adaptat no va funcionar, deixant desatesos els alumnes que havien d’utilitzar la furgoneta per a ser traslladats del centre d’educació especial al col·legi del Temple i al Cinta Curto de Ferreries.
Des de l'Associació, vam considerar del tot inadequada la supressió del servei i la forma en què es va dur a terme per part del Consell Comarcal del Baix Ebre: perquè suposa un incompliment del Conveni que hi ha signat amb l’Associació; perquè es va comunicar enmig de les vacances escolars, amb el curs ja començat, de forma escrita i com un fet consumat; i perquè no es van tenir en compte les conseqüències que l’eliminació del servei podia tenir en l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials, en l’organització del seu procés educatiu i dels centres on estudien, ni va haver una preocupació per oferir el suport necessari o considerar altres possibles alternatives.
El mes d’octubre, el Consell Comarcal ja havia advertit la seua intenció de no continuar oferint el servei. Després d'una reunió en la qual la Presidenta de l’Associació va poder exposar la importància de mantenir el servei, vam poder continuar comptant amb el recolzament del Consell Comarcal.
En aquell moment, des del Consell Comarcal van dir que farien una reunió amb Serveis Socials de l’Ajuntament de Tortosa per tal de buscar possibles solucions, però la reunió no es va produir.
Al desembre, hi havia tres alumnes que feien ús del servei. A partir del mes de gener, un altre alumne, per a qui també s’havia planificat una escolarització compartida de matins i tardes, també havia d'incorporar-se al servei. De manera que són quatre els alumnes que es troben en aquesta situació.
Tots els alumnes tenen dret a un transport escolar gratuït. Els alumnes amb una escolarització compartida haurien de poder tenir aquest mateix dret al migdia, quan han de traslladar-se d'una escola a una altra, també quan els dos centres són a la mateixa localitat, sobre tot tenint en compte que el centre d'educació especial està ubicat als afores del municipi, a tocar d'un polígon industrial. Però Ensenyament no contempla aquest dret, i és per això que des de l'Associació es va buscar el suport de les institucions per a poder donar resposta a aquesta necessitat. El Conveni signat amb el Consell Comarcal del Baix Ebre havia servit per a oferir aquest servei durant els últims anys.
L'opció que siguem les mateixes famílies qui féssem els desplaçaments amb vehicles particulars considerem que no és una solució adequada. En alguns casos, és inviable, perquè les famílies no tenen possibilitat de fer el desplaçament i haurien de posar-se d’acord amb alguna altra família per a que se’n fes càrrec, i pensem que no és raonable que l’assistència a escola d’un alumne hagi de dependre de la disponibilitat d’una altra família.
Una altra opció seria que les famílies assumíssim la despesa que comporta aquest servei adaptat, però pensem que aquest servei ha de ser responsabilitat de les administracions, i de fet fins ara havíem pogut comptar-hi gràcies a la sensibilitat que havia demostrat el Consell Comarcal.
Des del Centre d’Educació Especial es va plantejar també l’opció de modificar l’escolarització compartida i fer-la per dies sencers, en lloc de fer-la als matins al centre especial i a les tardes als centres ordinaris. Ja hi ha alumnes que estan escolaritzats per dies sencers i que no fan el trasllat d’un centre a l’altre al migdia, però l’organització del curs escolar dels alumnes que s’acullen a aquest servei de transport adaptat ha estat planificada per a fer-la tal com s’està fent, en funció de les àrees que treballen a cada centre al matí i a la tarda i en funció dels recursos especialitzats que té assignat cada alumne per a atendre les seves necessitats educatives especials, recursos materials i també humans (mestres d’educació especial, vetlladores, fisioterapeutes i logopedes). Haver de modificar tota aquesta coordinació enmig del curs escolar suposaria un trasbals, tant per als alumnes com per a les famílies i els professionals, i considerem que no és ni convenient ni acceptable.
Des d'ASIFTE, vam fer un escrit adreçat al Consell Comarcal, a l'Ajuntament i a la Conselleria d'Educació per a informar d'aquesta situació i reclamar el restabliment del servei de transport.
Vam sol·licitar una entrevista amb el gerent del Consell Comarcal.
Vam demanar suport a l'Ajuntament i també als diferents centres escolars on van els nostres fills.
Des de Serveis Socials de l'Ajuntament i des de l'Alcaldia, de seguida es van mostrar predisposats a trobar una solució al problema.
Les directores dels tres centres educatius van manifestar per escrit la conveniència de mantenir el servei per tal de donar continïtat al projecte educatiu dels alumnes.
També des de l'EAP (Equip d'Assessorament Psicopedagògic) van plantejar aquesta necessitat al Consell Comarcal.
Vam demanar assessorament a la Federació Ecom, i ens van informar que segons la Llei de règim local, el servei de transport adaptat a les capitals de comarca correspon als ajuntaments.
Amb tot això, a la reunió entre ASIFTE i el gerent del Consell Comarcal, vam arribar al següent acord:
El Consell Comarcal està disposat a continuar cedint la furgoneta adaptada i les despeses del vehicle, amb el compromís d'ASIFTE de buscar en un breu marge de temps el recolzament de l'Ajuntament per a assumir la despesa del conductor i arribar a un acord per a modificar el conveni.
Vam reclamar que es restablís d'immediat el servei, amb aquest compromís de trobar una opció alternativa en pocs dies, i efectivament el servei es va restablir la setmana següent.
Ja hem sol·licitat la col·laboració de l'Ajuntament. De moment, estem a l'espera de noves notícies.
El servei funciona, però provisionalment. Confiem poder resoldre-ho aviat, definitivament.
La mateixa carta recordava que:
l’Associació va signar amb el Consell Comarcal, en data 24 d’octubre de 2007, un conveni de col·laboració per a la realització del transport adaptat dels menors que necessiten com a millor opció l’escolarització compartida entre dos centres, l’especial i l’ordinari.
Aquest conveni especificava que les despeses anirien a càrrec del Consell Comarcal i que la durada seria indefinida i prorrogable cada nou curs.
La carta informava que el Consell Comarcal no pot continuar prestant aquest servei, considerant que és a l'Ajuntament a qui correspon oferir aquest transport adaptat, per tractar-se de xiquets residents a Tortosa, si bé això ha estat així des del mateix moment en què es va signar el conveni l'any 2004.
I anunciava que a partir del dia 8 de gener de 2010, data en què es van reiniciar les classes, el Consell Comarcal deixaria de prestar el servei.
Efectivament, el dia 8 de gener, el servei de transport adaptat no va funcionar, deixant desatesos els alumnes que havien d’utilitzar la furgoneta per a ser traslladats del centre d’educació especial al col·legi del Temple i al Cinta Curto de Ferreries.
Des de l'Associació, vam considerar del tot inadequada la supressió del servei i la forma en què es va dur a terme per part del Consell Comarcal del Baix Ebre: perquè suposa un incompliment del Conveni que hi ha signat amb l’Associació; perquè es va comunicar enmig de les vacances escolars, amb el curs ja començat, de forma escrita i com un fet consumat; i perquè no es van tenir en compte les conseqüències que l’eliminació del servei podia tenir en l’escolarització dels alumnes amb necessitats educatives especials, en l’organització del seu procés educatiu i dels centres on estudien, ni va haver una preocupació per oferir el suport necessari o considerar altres possibles alternatives.
El mes d’octubre, el Consell Comarcal ja havia advertit la seua intenció de no continuar oferint el servei. Després d'una reunió en la qual la Presidenta de l’Associació va poder exposar la importància de mantenir el servei, vam poder continuar comptant amb el recolzament del Consell Comarcal.
En aquell moment, des del Consell Comarcal van dir que farien una reunió amb Serveis Socials de l’Ajuntament de Tortosa per tal de buscar possibles solucions, però la reunió no es va produir.
Al desembre, hi havia tres alumnes que feien ús del servei. A partir del mes de gener, un altre alumne, per a qui també s’havia planificat una escolarització compartida de matins i tardes, també havia d'incorporar-se al servei. De manera que són quatre els alumnes que es troben en aquesta situació.
Tots els alumnes tenen dret a un transport escolar gratuït. Els alumnes amb una escolarització compartida haurien de poder tenir aquest mateix dret al migdia, quan han de traslladar-se d'una escola a una altra, també quan els dos centres són a la mateixa localitat, sobre tot tenint en compte que el centre d'educació especial està ubicat als afores del municipi, a tocar d'un polígon industrial. Però Ensenyament no contempla aquest dret, i és per això que des de l'Associació es va buscar el suport de les institucions per a poder donar resposta a aquesta necessitat. El Conveni signat amb el Consell Comarcal del Baix Ebre havia servit per a oferir aquest servei durant els últims anys.
L'opció que siguem les mateixes famílies qui féssem els desplaçaments amb vehicles particulars considerem que no és una solució adequada. En alguns casos, és inviable, perquè les famílies no tenen possibilitat de fer el desplaçament i haurien de posar-se d’acord amb alguna altra família per a que se’n fes càrrec, i pensem que no és raonable que l’assistència a escola d’un alumne hagi de dependre de la disponibilitat d’una altra família.
Una altra opció seria que les famílies assumíssim la despesa que comporta aquest servei adaptat, però pensem que aquest servei ha de ser responsabilitat de les administracions, i de fet fins ara havíem pogut comptar-hi gràcies a la sensibilitat que havia demostrat el Consell Comarcal.
Des del Centre d’Educació Especial es va plantejar també l’opció de modificar l’escolarització compartida i fer-la per dies sencers, en lloc de fer-la als matins al centre especial i a les tardes als centres ordinaris. Ja hi ha alumnes que estan escolaritzats per dies sencers i que no fan el trasllat d’un centre a l’altre al migdia, però l’organització del curs escolar dels alumnes que s’acullen a aquest servei de transport adaptat ha estat planificada per a fer-la tal com s’està fent, en funció de les àrees que treballen a cada centre al matí i a la tarda i en funció dels recursos especialitzats que té assignat cada alumne per a atendre les seves necessitats educatives especials, recursos materials i també humans (mestres d’educació especial, vetlladores, fisioterapeutes i logopedes). Haver de modificar tota aquesta coordinació enmig del curs escolar suposaria un trasbals, tant per als alumnes com per a les famílies i els professionals, i considerem que no és ni convenient ni acceptable.
Des d'ASIFTE, vam fer un escrit adreçat al Consell Comarcal, a l'Ajuntament i a la Conselleria d'Educació per a informar d'aquesta situació i reclamar el restabliment del servei de transport.
Vam sol·licitar una entrevista amb el gerent del Consell Comarcal.
Vam demanar suport a l'Ajuntament i també als diferents centres escolars on van els nostres fills.
Des de Serveis Socials de l'Ajuntament i des de l'Alcaldia, de seguida es van mostrar predisposats a trobar una solució al problema.
Les directores dels tres centres educatius van manifestar per escrit la conveniència de mantenir el servei per tal de donar continïtat al projecte educatiu dels alumnes.
També des de l'EAP (Equip d'Assessorament Psicopedagògic) van plantejar aquesta necessitat al Consell Comarcal.
Vam demanar assessorament a la Federació Ecom, i ens van informar que segons la Llei de règim local, el servei de transport adaptat a les capitals de comarca correspon als ajuntaments.
Amb tot això, a la reunió entre ASIFTE i el gerent del Consell Comarcal, vam arribar al següent acord:
El Consell Comarcal està disposat a continuar cedint la furgoneta adaptada i les despeses del vehicle, amb el compromís d'ASIFTE de buscar en un breu marge de temps el recolzament de l'Ajuntament per a assumir la despesa del conductor i arribar a un acord per a modificar el conveni.
Vam reclamar que es restablís d'immediat el servei, amb aquest compromís de trobar una opció alternativa en pocs dies, i efectivament el servei es va restablir la setmana següent.
Ja hem sol·licitat la col·laboració de l'Ajuntament. De moment, estem a l'espera de noves notícies.
El servei funciona, però provisionalment. Confiem poder resoldre-ho aviat, definitivament.
dimarts, 26 de gener del 2010
"Perlan"
A algú li ve de gust una mica de música, teatre i dansa?
La cançó és de Sigur Ros, un grup de música d'Islàndia, i els actors són "Perlan", una companyia de dansa i teatre formada per 14 nois i noies islandesos amb síndrome de down que han actuat a diferents llocs del món des de l'any 1982.
Esperem que vos agrade...
"svefn-g-englar" - sigur ros
La cançó és de Sigur Ros, un grup de música d'Islàndia, i els actors són "Perlan", una companyia de dansa i teatre formada per 14 nois i noies islandesos amb síndrome de down que han actuat a diferents llocs del món des de l'any 1982.
Esperem que vos agrade...
"svefn-g-englar" - sigur ros
dilluns, 25 de gener del 2010
Records dels primers anys de l'Associació
Avui hem volgut recollir diverses fotografies dels primers anys de l'Associació. Són una mostra d'algunes de les activitats que fem: sortides en família, festes, tallers...
També hem fet xerrades, grups de suport, sortides de cap de setmana en família, colònies per als xiquets, el grup d'autonomia dels joves que surten els dissabtes a la tarde, un concert...
Han passat uns quants anys i tots anem creixent. És bonic recordar les coses que fem junts... i com xalem!
També hem fet xerrades, grups de suport, sortides de cap de setmana en família, colònies per als xiquets, el grup d'autonomia dels joves que surten els dissabtes a la tarde, un concert...
Han passat uns quants anys i tots anem creixent. És bonic recordar les coses que fem junts... i com xalem!
La primera sortida que vam fer, a la FIRA MINUSVAL, Lleida 2004
La primera vegada que vam anar junts a PORT AVENTURA, Nadal 2004
La primera Festa d'Aniversari, al Càmping l'Aube, de Riumar, amb la fabulosa actuació de MUNIATTO XOU!!
El TALLER DE MUSICOTERÀPIA, al Centre Cívic de Roquetes, 2005
La sortida a la CIUTAT DE LES ARTS I DE LES CIÈNCIES i a l'OCEANOGRÀFIC, València 2005
Els TALLERS DE NOVES TECNOLOGIES,
al Consell Comarcal del Baix Ebre, 2005
La sortida al CAMP DEL BARÇA i al TIBIDABO, Barcelona 2006
Subscriure's a:
Missatges (Atom)